Mes de maig

Por Vicent Ripollés Gregori - 30 de Marzo, 2006, 13:52, Categoría: General

MES DE MAIG

El mes de maig està dedicat a la Mare de Déu i els majorals li rendeixen un homenatge especial celebrant l"Aurora tots els diumenges. Les cançons del Rosari del matí es canvien per les pròpies del més de maig.

 

 

Rosari del mes de maig.

Es produeix un fet curiós en aquest més i és la participació del poble en el rosari. Durant tot l"any l"objectiu del cant de les cobles és despertar a tots, perquè vagen al rosari, però els únics que van són els mateixos majorals, i això sembla que ha sigut des de sempre. Al mes de maig és distint, perquè es suma el poble al Rosari del matí, com seria lògic que ho fera la resta de l"any.

Auora fora del poble

Por Vicent Ripollés Gregori - 30 de Marzo, 2006, 13:35, Categoría: General

AURORA FORA DEL POBLE

L"Aurora és un acte propi i particular de Bellreguard, encara que no ha quedat reclòs únicament als seus carrers. Distintes circumstàncies han fet que els majorals eixiren a cantar l"Aurora a altres pobles. Moltes vegades han estat invitats per algun rector, fill del poble, sensible a aquesta pràctica de religiositat popular, que ha volgut donar a conèixer als seus feligresos aquesta tradició. D"altres per iniciativa d"algun majoral, desitjós que es cantara en més pobles.

No és una exportació de la festa. Si ix del poble, no és amb la intenció de traure-la perquè arrele fora. És el sentiment que es posseeix una cosa valuosa i se la vol donar a conéixer a altres llocs.

Són molts els pobles on s"ha pogut escoltar la música de l"Aurora:

Any 1967. Palma de Gandia. Van anar invitats per en Onofre Andrés i Cuenca, que havia sigut vicari d"aquesta Parròquia i era rector d"allí.

Any 1970. Barxeta. Va prendre possessió de la parròquia de Barxeta n" Antoni Santiago i Garcia, que fins aquest any havia sigut vicari d"aquesta. Invitats per ell, l"Aurora va recórrer els carrers del poble, causant l"admiració de tots.

Any 1974. Miramar. El dia que s"havia de fer l"Aurora va eixir núvol. Tot i això els majorals van acudir a la cita que tenien. En arribar plovisquejava i encara es va cantar la primera cobla a la casa del rector i una altra a la de l"alcalde. Després  la pluja ja no va permetre que se"n pogueren cantar més i tots els majorals van haver de quedar-se al bar mentre es feia l"hora de l"esmorzar.

Any 1987. Beniarjó. Invitats per en Josep Escrivà, fill del poble i aleshores rector d"allí, es va fer Aurora el dia de les primeres comunions i, acompanyats per ell,  van  cantar una cobla a la casa de cada xiquet.

Any 1989. Picassent. Es va voler donar una sorpresa a en Jesús Vicedo, que havia sigut rector d"aquesta parròquia. Dos autobusos de majorals van arribar allí sense que ell ho sabera i li van cantar el Padre cura, des de dins de sa casa, perquè la seva habitació no donava al carrer i no l"haguera poguda escoltar. Es va alçar emocionat i alhora sorprès i ens va acompanyar amb el regidor de cultura a cantar l"Aurora pels carrers del poble.

Palmera. A aquest poble veí s"ha cantat l"Aurora en moltes ocasions per raons òbvies de proximitat. La lletra de les cobles de Palmera és distinta a la de Bellreguard i a la dels altres pobles de la Safor, en canvi la música és la mateixa, perquè en no tindre banda de música, era la de Bellreguard la que anava a tocar allí.

D. Jesús desfilant.

Auora a la platja

Por Vicent Ripollés Gregori - 30 de Marzo, 2006, 13:22, Categoría: General

AURORA A LA PLATJA

Al mes d"agost, en el ple de l"estiu, hi ha una festa assenyalada: el dia de la Mare de Déu d"agost. Des de fa més de quaranta anys l"Aurora es trasllada a la platja. Hom podria pensar en una exportació de la festa de cara al turisme estiuenc, però fa quaranta anys l"únic turisme que hi havia era la mateixa gent del poble, que anava vora mar a apaivagar la xafogor de l"estiu. Consistia en un dia de festa, en el qual els actes religiosos, propis de l"Aurora,  acabaven amb un esmorzar i una paella als bars de la platja.

Avui a aquesta festa es suma un gran nombre de turistes i es converteix en l"acte més multitudinari de tot l"any. Es celebren els mateixos actes que al poble: Aurora i Rosari del matí. La gran afluència de gent fa que perda l"ambient d"intimitat que té al poble. Els carrers més grans i oberts de la platja escampen la música amb més facilitat. La gran quantitat de gent que hi participa, uns per devoció, altres per curiositat, li dóna a l"acte més bullícia. Les cançons són cantades per qui no les sap i les vol cantar, els majorals queden disseminats entre els turistes, el rosari perd les dues files processionals que es fan al poble.

Aurora al passeig de la platja, a l"eixida del sol.

Tot i que es perd el recolliment i la intimitat que té al poble, hi ha, no obstant, fets que destaquen a la platja. Si l"aurora és el moment del dia que ens anuncia l"eixida del Sol, allí, a la platja, aquesta es veu en tot el seu esplendor. El passeig que a eixes hores resta tranquil, no envaït encara per la tumultuositat que tindrà hores després, ens permet la vista magnífica de l"aigua que reflexa els primers raigs de sol.

Els músics acompanyen les cobles.

El bombo de l'Aurora

Por Vicent Ripollés Gregori - 30 de Marzo, 2006, 12:28, Categoría: General

EL BOMBO DE L"AURORA

Hi ha quelcom més sofert que el bombo de l"Aurora? Hi ha  cap instrument més toquejat i més maltractat o més conformat i amb més capacitat d"acomodament a tantes mans i tan distintes circumstàncies? Algun instrument passaria d"unes mans a altres amb més prestesa?

El bombo de l"Aurora no és un instrument com els altres. Potser per la seva acenstralitat o tribalitat és el que més utilitat rep. Serveix per despertar, per indicar l"hora de l"inici de l"aurora, per acompanyar la música de les cobles i, fins i tot, és instrument solista quan no hi ha d"altres. També va als sopars i esmorzars dels majorals.

Pot ser l"instrument de tots. Les imatges són més eloqüents que les paraules:

Enregistrament del disc compacte

Por Vicent Ripollés Gregori - 28 de Marzo, 2006, 21:15, Categoría: General

ENREGISTRAMENT DEL DISC COMPACTE

Des de fa anys tenia la idea que tota la música de l"Aurora quedara recollida en una gravació. No per la seva qualitat artística, sinó per tractar-se d"un fet únic al poble: un bagatge musical, abundant i variat, digne  de ser recopilat. Vint i una melodies, de caràcter popular i anònimes, han anant consolidant-se al llarg dels anys i conformant un abundós corpus melòdic. Als altres pobles de la Safor tenen bastant menys varietat musical. És un tret característic de Bellreguard la gran riquesa melòdica. Aquesta varietat musical, nodrida al llarg dels anys, s"ha conservat fins avui gràcies a la continuïtat de l"Aurora. No ha hagut interrupció en aquesta tradició, exceptuant els anys de la Guerra Civil, i aquest fet és el que ha augmentat la varietat d"actes i tot el ritual que comporta cadascun d"ells.   

Hi ha enregistraments particulars, en cassette i en vídeo, però en cap d"ells queden recollides totes les melodies. Aquests s"han fet al carrer i únicament contenen les que es canten en un dia determinat. A més a més, hi ha quatre melodies que ja havíem perdut: La Vella, La Curta, que es cantaven sense l"acompanyament de la música, el Glòria de Nadal, i Cuando viste.

A principi de l"any 2001 vaig proposar la idea de la gravació a la Junta directiva dels majorals. Ho van debatre en assemblea i van acceptar gustosos la invitació. D"entre ells va eixir un grup que es comprometia a assajar tot el repertori. Faltava buscar un director que se"n poguera fer càrrec i uns músics que volgueren participar en aquest projecte. Enric X. Naval i Llorca, director de la Coral "Llegendes e Planys" de Xeresa, vivament interessat en la recuperació de la música popular, es va oferir a fer els assaigs necessaris per a poder realitzar la gravació amb la qualitat que es mereix. Un nombrós grup de músics va voler cooperar acompanyant amb la música dels seus instruments les veus dels majorals.

Faltava un lloc on poder fer els assaigs, i el més difícil, buscar la manera de sufragar les despeses que ocasionaria la gravació. En Joaquim Sendra ens va oferir els locals del Centre Parroquial, on tots els divendres de vesprada ens reuníem per a assajar. Des del Departament de Cultura de l"Ajuntament de Bellreguard van recolzar aquest projecte i es van fer càrrec de la meitat de les despeses que ocasionaria, la meitat restant la van constejar els majorals.

Hi havia molta tasca a fer i també molta il·lusió per poder-la dur endavant. Basant-me en les partitures de l"Aurora de Carlos Esparza, vaig preparar el guió de cada peça amb els arranjaments necessaris per tal que les pogueren tocar els distints instruments i que les distintes veus que es cantaven i les que s"havien cantat quedaren reflexades també en la part instrumental.

Vaig voler recuperar les cançons oblidades. Gràcies a la memòria de  Vicent Muñoz, Juan Negre, Miguel Negre i Blai Costa, han pogut retornar al nostre repertori i d"ara endavant podran tornar-se a escoltar als carrers del poble.

 

 

 

 

Majorals de l"any 2002.

Gràcies també a la constància de tots i al treball i il·lusió del director, s"ha aconseguit aquesta recopilació de tota la música de l"Aurora. El dia 22 de juny de 2002 al saló d"actes de la Casa de la Cultura de Bellreguard els tècnics de so de l"estudi Opera Tua de Gandia van enregistrar tot el nostre repertori. L"interès de tots ha estat deixar un testimoni sonor complet de la gran riquesa musical que tenim. 

 

 

 

Músics, deprés de la gravació.

Capítol IV

Por Vicent Ripollés Gregori - 28 de Marzo, 2006, 19:10, Categoría: General

EPÍLEG

He intentat reflexar en aquestes línies la secular tradició de l"Aurora a Bellreguard, el seu present i el seu passat. He intentat exposar amb el màxim detall tots els actes que avui es realitzen i els canvis que s"han produït en el darrers anys. He volgut deixar constància de la gran quantitat de majorals que hi han participat, des dels més vells -el record dels quals encara resta viu a la nostra memòria: els germans Pascual i Carlos de Serrat, Vicent Giner, Antonio Soler Pelailla- fins a altres més joves.

Quan fa uns anys em plantejava la confecció d"aquestes pàgines, la meva intenció era recollir tot el material relacionat amb l"Aurora: la música, la lletra i tot el ritual adquirit al llarg dels segles, perquè temia que aquesta entranyable tradició, que ha estat tan arrelada al poble, arribara a desaparèixer. I volia que, si per desídia, arribava a extingir-se, com irremeiablement ha passat  en quasi tots els pobles, no morira del tot i almenys en quedara un testimoni escrit que poguera servir de base per a una futura recuperació de l"Aurora.

En aquests anys la falta de majorals feia perillar la seva continuïtat. Eren sempre els mateixos els que any rere any havien d"encarregar-se de tots els actes i havien d"assumir les despeses d"un dia de les Festes Majors. D"uns anys ençà l"Ajuntament, sensible a aquest fet, ha recolzat econòmicament la festa, afavorint  que isquen tots els anys majorals, els quals li donen continuïtat.

L"any del cinquentenari de la imatge va ser distint als anteriors per la gran quantitat de majorals, però en acabar-se l"aniversari, semblava que havia sigut l"última Aurora, el cant que el cigne entona abans de morir.

En Joaquim Sendra, rector de la parròquia, coneixedor de la seva importància, després del cinquentenari de la Imatge, animava a la continuació i a la formació de nous majorals amb aquestes paraules:

"Sabent-ho o sense saber-ho, tots els majorals que han sigut al llarg d"aquests cinquanta anys, han testimoniat que a Crist es va per Maria, i pels seus treballs, i per què no diversions, ens ha aplegat a nosaltres la devoció de la Mare de Déu i a Jesucrist. De manera pública i pels carrers del poble, un bon grup d"homes ens ha cantat i pregat les meravelles de la Verge. Aquest costum no hauríem de  deixar-lo perdre mai més. Pocs pobles poden donar aquest  testimoni, i nosaltres que el tenim devem conservar-lo i transmetre, aquest testimoni als nostres fills. Encoratgem-nos els uns als altres perquè mai no es faça malbé aquesta bona tradició al nostre poble."

Des de la iniciativa particular es va vore la necessitat d"introduir canvis en el seu funcionament i en la manera de renovar-se anualment els majorals, per tal de donar una solució al problema que es plantejava. Des de l"any 1999 els "quintos" que acompleixen els 64 anys formen l"Associació de Majorals.  Gràcies a eixa il·lusió i esforç avui s"albira un futur esperançador, esperó que ens anima i empenta  a treballar. 

Avui una sava nova recorre l"arbre. Il·lusions renovades cada any ens fan pensar en la continuïtat de l"Aurora. Per damunt de totes les dificultats que es veien, l"anacronisme de la festa, l"hora intempestiva, la falta de gent jove que substituira els vells… continua puixant. Encara que els motius de tots no siguen els mateixos, encara que uns ho tinguen com un tradició pròpia de la cultura del poble i altres com un fet religiós, el que importa és la seva conservació i millora si cap, perquè com diu Vicent Andrés  Estellés: "Allò que val és la consciència de no ser res si no s"és poble", i aquest és un dels nostres trets d"identitat més important, per la seva riquesa cultural i pels segles d"història que ens unixen amb els nostres majors.

És molt vell l"arbre, però està molt ben arrelat. Quasi sense tindre cura d"ell pot viure, té la capacitat de fer brostar un fullatge renovat, de florir i de donar fruït.

D. José Silvestre, rector regent de la Parròquia, des de l"any 1947 al 1968, publicava aquestes paraules al  Llibre de Festes Patronals de l"any 1956:

"A Bellreguard no poden faltar mai joves fervents del Sant Rosari de l"Aurora, perquè no decaiga aquesta bella tradició. Mentre puguem escoltar les veus vibrants de la joventut que abans de l"alba ens conviden al rosari per tal   d"obsequiar a la nostra celestial mare, la Divina Aurora, devem confiar, en la protecció del cel."

Tant de bo que puguem escoltar durant molts anys aquestes veus que canten  abans de l"alba les glòries de la Verge, la Divina Aurora, que puga perdurar molt de temps més aquesta secular i pietosa tradició, i que gaudesquen d"ella les  noves generacions.


El Blog

Calendario

<<   Enero 2011    
LMMiJVSD
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31       

Categorías

Archivos

Sindicación

Enlaces

Alojado en
ZoomBlog